Prades, la vila vermella

Article de Gabriel Pernau publicat a La Vanguardia el 29 d’agost del 2008.

Prades és diferent de tots els pobles del voltant. Per la seva situació, al bell mig de la serra homònima i a prop de mil metres sobre el nivell del mar, per la pulcritud que es respira pels seus carrers, perquè és un dels pobles de la zona on hi ha anat a viure més gent de fora, i, sobretot, per la pedra vermella amb què s’ha construït el conjunt.

L’anomenada vila vermella sorprèn per la seva homogeneïtat. Els balcons són plens de geranis -de color vermell, faltaria més- i es té cura que els cartells dels comerços s’integrin en aquesta unitat sense estridències.

El visitant agraeix aquesta harmonia i els carrers conviden a passejar. Es pot entrar al nucli antic pel portal que dóna a la preciosa plaça Major, on es troben la també preciosa església de Santa Maria, gòtica amb el portal renaixentista, i una font esfèrica de la qual al Poble Espanyol de Barcelona se’n mostra una rèplica exacta. D’aquesta font raja, el tercer dissabte de juliol, el cava en comptes d’aigua, en un gran festa que dura fins a la matinada.

Prades conserva alguns trams de les seves antigues muralles. Queden en peu una torre, dos portals i un petit tram de fossat. Per observar aquestes restes s’ha de baixar pel carrer de Sant Antoni, fins que s’arriba a una casa anomenada Cal Pinyons. Es passa per sota del portal romànic, es creua el petit pont sobre el fossat i se segueix cap a la dreta fins que es torna a ser a la port posterior de l’església.

Aquestes restes de muralles són el testimoni del passat gloriós d’un poble que va arribar a estendre els seus dominis pel Priorat, el Baix i l’Alt Camp. El comptat de Prades va dependre, de forma successiva, dels ducats de Cardona i d’Empúries, i durant la guerra dels Segadors va patir les conseqüències de prendre partit en favor del bàndol català-francès: part de les seves defenses i el castell van ser destruïts. I, unes dècades més tard, el comptat va passar a dependre dels ducs de Medinaceli, i tota la documentació històrica es va traslladar fora de la població, primer a Tortosa, més tard a Sevilla.

Prades viu en l’actualitat del turisme. L’agricultura ha passat a un segon pla, si bé es manté el cultiu de la patata i de l’avellana, així com la recolecció de castanyes, trufes i rovellons. Per mirar de fer compatibles totes dues activitats, al llarg de l’any se celebren diverses jornades que pretenen atreure visitants gràcies als productes de la terra: al setembre se celebra l’inici de la campanya de la patata de Prades, durant el qual es fa una degustació de truita de patates, a l’octubre es fa un concurs de bolets i al maig la festa de la farigola.

En plena canícula estiuenca s’organitzen les Fires i Festes d’Agost de Prades. La cita commemora les rutes de la trashumància que, durant les setmanes de més calor, el bestiar recorria per traslladar-se des del Pirineu a les terres del sud. Per recordar una tradició ramadera ja desapareguda, Prades celebra, durant cinc dies, activitats lúdiques, esportives, culturals i religioses. Una de les cites més conegudes és el concurs de gossos d’atura, que, des de fa vint anys, atrau a pastors procedents de Catalunya, el País Basc i França.

Prades té un entorn privilegiat i singular, gràcies a la seva ubicació i altitud. Gaudeix d’una fauna i flora especials, amb espècies pròpies tant del clima mediterrani com d’orígen eurosiberià. En la massa verda que l’envolta hi ha alzines, carrasques, boscos de pi roig, roures i castanyers, que amb l’arribada de la tardor es tenyeixen d’una gamma àmplia de verds i ocres.

A l’oficina d’atenció al públic que hi ha en un extrem de la plaça Major, sota unes voltes de poca alçada i amb una gràcia especial, es pot obtenir informació sobre tota mena d’excursions que es poden realitzar per la rodalia de Prades i el Parc Nacional del Montsant: des d’itineraris de flora i cursos d’ornitologia, a caminades per la natura, o hikes, com diuen alguns.

Per als que tinguin ganes de més moviment, l’empresa Prades Aventura (www.pradesaventura.com) organitza sortides a peu, amb tot terreny o quads, escalada, tir amb arc o guerres de paintball en un escenari que recorda el Far West nord-americà, i que per a més senyes ha estat batejat com Prades City.

Font: La Vanguardia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s